L'economia de bolos, economia col·laborativa o, en anglès, gig economy, fa referència a un tipus d'economia basat en un mercat laboral en què prevalen contractes breus o petites feines puntuals, normalment per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.[1][2]
La gig economy i la economia de plataformes van néixer després de la crisi econòmica del 2008 amb la intenció d'accelerar el flux del capital i accentuar encara més el procés de neoliberalització de l'economia global. Aquests canvis macroeconòmics no es centren en una sola pota del flux de moviment del capital sinó que les modificacions d'aquest sistema es realitzen a través de la introducció de diferents conceptes amb afectació a les diferents potes estructurals del sistema capitalista.[3]
El canvi de model del capitalisme més tradicional i ortodox cap a un model encara més liberal ha causat un impacte a tots els nivells: impacte social, impacte cultural, impacte econòmic, impacte urbà, impacte polític, impacte legislatiu, etc. L’economia de plataformes està creant noves maneres de consum que altera moltes de les branques que afecten la vida quotidiana de milions de ciutadans d'arreu del món.[4]
Aquesta nova realitat introduïda a partir de les tecnologies emmarcada en el capitalisme digital no s'entendria sense les ciutats i la expansió urbana actual, ja que és en aquestes grans concentracions urbanes on l’economia de plataformes i la gig economy és capaç de trobar la densitat i volum de demanda que aquests negocis requereixen per tal de ser viables.[5] Aquest model no seria viable en termes logístics i econòmics en poblacions rurals i disperses, ja que no tenen la concentració de potencials clients i, per tant, de demanda, que sí que han pogut trobar en l'auge i expansió de les grans concentracions urbanes actuals i futures.
Ha estat classificada per organismes com el Comitè de les Regions Europeu com un tipus d'economia col·laborativa (per tal d'evitar confusions, en anglès, sharing economy).[6] Tot i així, diferents autors argumenten que tindria poc sentit fer èmfasi en la col·laboració que hi pot intervenir per a considerar-la com a tal.[7][8] Alguns autors també s'hi refereixen com a economia col·laborativa extractiva, en contraposició a aquella comunitària o de procomú.[9][10]
A diferència d'altres tipus de treball temporal ja presents abans, en el context actual s'acostuma a associar a l'ús de plataformes i aplicacions digitals.[11][12]